En aquesta part del blog publicarem definicions, explicacions i informació extreta d'Internet i del material que se’ns ha proporcionat a classe. Dedicarem aquesta pàgina del blog a fer un marc teòric.
Totes les paraules o conceptes de les que parlarem hauran aparegut abans en l'inici del blog, en les entrades que anirem fent.
Les drogues son substancies químiques que
actuen en el sistema de comunicació del cervell e interfereixen en la manera
que les cèl·lules nervioses envien, reben i processen la informació. Algunes
drogues, com la marihuana i l’heroïna, poden activar les neurones perquè la
seva estructura química imita la d’un neurotransmissor natural. La similitud en
la estructura “enganya” als receptors i permet que les drogues activin les cèl·lules
nervioses. Drogues com l’amfetamina o cocaïna poden fer que les cèl·lules nervioses
alliberin quantitats molt grans de neurotransmissors naturals, fent que la
senyal s’amplifiqui molt.
El síndrome d’abstinència
És
la droga més consumida en qualsevol edat, en tots els grups socials i sexes.
CÀNNABIS
En una de les entrades que vam publicar a l’inici
del nostre blog parlarem de l’ús
recreatiu del cànnabis, concretament dels porros. Tanmateix, cal saber que
es poden elaborar diferents preparats:
L’ÀMBIT DE LES DROGODEPENDÈNCIES EN L’EDUCACIÓ SOCIAL
El terme addicció descriu una inclinació, una
obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. Alguns exemples d’addició poden ser l’addició
a les drogues, al joc, a la pornografia, al menjar, entre d’altres. El poder addictiu d’una substància és la
possibilitat que té de modificar la conducta de la persona que consumeix i
abocar-la la dependència.
 |
| imatge de la pel·lícula Trainspotting (1996) |
La droga és una substància natural o
artificial que altera el rendiment físic, la percepció, l’estat d’ànim, la
conducta i el coneixement de qui la consumeix, la qual cosa sol comportar
canvis tant per la seva salut com pel seu entorn.
L’OMS considera que es pot qualificar així
qualsevol substància amb efectes sobre el sistema nerviós central, capaç de
generar un consum abusiu i conduir cap a un procés de dependència psicològica i
física.
Que és la dependència de les drogues?
La dependència d’una droga és l’ús repetitiu i
compulsiu d’una substància, per intentar obtenir una satisfacció immediata. La tendència
a ser dependent ja existia abans que la persona comencés a utilitzar la
substancia per diverses raons. L’ésser humà tendeix a ser dependent però en la
persona drogoaddicta la seva conducta addictiva és un cas extrem i patològic de
la dependència.
Com definim la malaltia de la drogodependència?
La drogodependència és una malaltia que es
caracteritza per un model de comportament en el qual es dóna prioritat absoluta
a l’ús d’una substància. La persona drogodependent presenta un impuls
irresistible vers un determinat estat d’ànim que provoquen les drogues. Arriba
a perdre totalment el control de la seva vida i a pensar només en com
aconseguir la droga per prendre-la.
¿Per què es consumeixen drogues?
- Per a sentir-se bé: Amb els estimulants com la cocaïna, a l’eufòria segueix el sentiments de poder, autoconfiança i major energia. A l’eufòria produïda pels opiacis com la heroïna segueix sentiments de relaxació i satisfacció.
- Per a sentir-se millor: Persones que tenen ansietat, estrès o depressió, abusen de les drogues en un intent de disminuir l’ansietat.
- Per rendir millor: Per millorar el seu rendiment atlètic o cognitiu amb substancies químiques.
- Per curiositat o “perquè els demés ho fan”: Els adolescents son particularment vulnerables degut a la pressió dels amics.
BIOLOGIA DE LES ADDICCIONS
Com actuen les drogues sobre el cervell?
Les drogues son substancies químiques que
actuen en el sistema de comunicació del cervell e interfereixen en la manera
que les cèl·lules nervioses envien, reben i processen la informació. Algunes
drogues, com la marihuana i l’heroïna, poden activar les neurones perquè la
seva estructura química imita la d’un neurotransmissor natural. La similitud en
la estructura “enganya” als receptors i permet que les drogues activin les cèl·lules
nervioses. Drogues com l’amfetamina o cocaïna poden fer que les cèl·lules nervioses
alliberin quantitats molt grans de neurotransmissors naturals, fent que la
senyal s’amplifiqui molt.
Classificació de les drogues atenent alsefectes en el comportament
- Estimulants: (cafeïna, amfetamina, cocaïna...)
- Depressores: Comporten una desconnexió de la realitat (hipnòtics, opiacis, alcohol-reacció paradoxal perquè és a la vegada estimulant i depressora)
- Pertorbadores: Comporten conductes al·lucinatòries (LSD)
- Pertorbadores i estimulants (èxtasis)
La tol·lerància a la droga
La tolerància és una adaptació biològica del
nostre cos i apareix quan la persona té una disminució de la resposta de l’organisme,
encara que en prengui la mateixa quantitat. És a dir, per obtenir el mateix
efecte que abans, ha ‘d’augmentar-ne la dosi. Tenir tolerància no significar
tenir protecció davant la droga, ja que és el resultat d’una impregnació tòxica
progressiva.
 |
| imatge de la pel·lícula Trainspotting (1996) |
Aquest afecta a una persona que ja és
drogodependent, i és el conjunt d’alteracions que apareixen en la persona
addicta quan se la priva de la droga. Això fa que arribi un moment en què ja no
es consumeix la droga per gaudir dels seus efectes positius que poc a poc van
perdent intensitat siní per evitar els efectes negatius que guanyen intensitat.
Hi ha persones drogoaddictes que ja no
necessiten la droga des d’un punt de vista biològic, s’han acostumat tant a
funcionar amb ella que han de fer la deshabituació psicològica o aprendre a
viure sense drogues de nou.
El “craving” està molt lligat al tret d’impulsivitat en el caràcter, es caracteritza pel sentiment d’ànsia per consumir.
El “craving” està molt lligat al tret d’impulsivitat en el caràcter, es caracteritza pel sentiment d’ànsia per consumir.
TIPUS DE DROGUES
- DEPRESSORES
És
la droga més consumida en qualsevol edat, en tots els grups socials i sexes.
El consum de
begudes alcohòliques té conseqüències greus per l'organisme. Un dels òrgans més
perjudicats és el fetge, que ha de convertir l'alcohol en una substància que no
resulti perillosa pel cos, mentre tant, va circulant per la sang fent mal per
tots els òrgans que passa, com són el cor, l'estómac i el sistema nerviós.
Els seus efectes, tenint en compte que l'alcohol és un depressor, doncs, a la sensació inicial d'eufòria
li segueix un estat de somnolència amb visió borrosa, falta de coordinació
muscular, augment del temps de resposta, disminució de la capacitar de
comprendre i atendre i pèrdua del control emocional.
Llegeix més...
Llegeix més...
El cànnabis
o cànnabis sativa, és una planta de la qual les seves flors (cogollos)
reben el nom de marihuana.
-Amb els cabdells, fulles i tires de la planta (marihuana, herba, maria...).
-L’haixix (xocolata, costo..) és una resina obtinguda
del premsat de la planta.
-L’oli de haixix, és la variant menys freqüent
però amb més concentració de principis actius
- El pol·len és un preparat d’efectes més
suaus i menys premsat.
Els efectes del cànnabis es poden agrupar en nou grups: els efectes cognitius (velocitat per processar la informació), psicològics (trastorns mentals esquizoides), sobre la funció motora (incoordinació, tremolors...), sedants (son), sobre la conducta alimentària (augment de la gana), sobre el sistema cardiovascular (augment de la freqüència cardíaca), oculars (caiguda de les parpelles a causa de la desaparició de les llàgrimes), en el sistema endocrí (reducció de la secreció d'hormones sexuals o desaparició de la menstruació) i digestiu (reducció de la producció de saliva).
Llegeix més...
Llegeix més...
HEROÏNA
L’heroïna és una droga extremadament addictiva, l’ús de la qual és un problema seriós per a la societat.
El que agrada de l'heroïna és que s'aconsegueix el mateix efecte que amb la morfina però amb menys quantitat. La seva forma habitual és una pols de color blanc com la farina o marró fosc com el sucre morè.
Els efectes a curt termini de l’abús d’heroïna apareixen poc després de la primera dosi i desapareixen en un parell d’hores. Després d’una injecció de la droga, l’usuari diu sentir un brot d’eufòria acompanyat d’un càlid vermellor de la pell, boca seca i extremitats pesades. Després d’aquesta eufòria inicial, l’usuari està "volant", estat en el qual s’alterna la vigília amb la somnolència i es torben les facultats mentals degut a la depressió del sistema nerviós central.
Llegeix més...
L’heroïna és una droga extremadament addictiva, l’ús de la qual és un problema seriós per a la societat.El que agrada de l'heroïna és que s'aconsegueix el mateix efecte que amb la morfina però amb menys quantitat. La seva forma habitual és una pols de color blanc com la farina o marró fosc com el sucre morè.
Els efectes a curt termini de l’abús d’heroïna apareixen poc després de la primera dosi i desapareixen en un parell d’hores. Després d’una injecció de la droga, l’usuari diu sentir un brot d’eufòria acompanyat d’un càlid vermellor de la pell, boca seca i extremitats pesades. Després d’aquesta eufòria inicial, l’usuari està "volant", estat en el qual s’alterna la vigília amb la somnolència i es torben les facultats mentals degut a la depressió del sistema nerviós central.
Llegeix més...
TABAC
El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum que a partir de les seves fulles, preparades de diferents maneres, es fumen, s'aspiren, es beuen o es masteguen. El tabac també té altres usos, com és la producció de nicotina, destinada a la preparació de productes farmacèutics i per usos insecticides.
La nicotina és responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l'organisme i és el que provoca la dependència física. La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i així que es va reduint la seva concentració apareixen els símptomes que desperten el desig d'un nou cigarret.
La cocaïna normalment es inhalada per via nasal i s'anomena "ratlla" i produeix una anestèsia i vasoconstricció de les mucoses i presenta una ràpida absorció. Pot ser consumida també per via intravenosa. Una altra forma de consum és el "crack". La cocaïna estimula el sistema nerviós central. Els seus efectes físics immediats són: contracció dels vasos sanguinis perifèrics, dilatació de les pupil·les, augment de la pressió sanguínia, del ritme cardíac i respiratori, augment en la temperatura del cos, congestió o drenatge del nas i en el cas de consumidors crònics poden tenir úlceres a la mucosa nasal.
L'èxtasi està
fabricat a partir d'un producte farmacèutic, conegut també pel seu acrònim
MDMA. Químicament és a mig camí entre les amfetamines i la mescalina, però
farmacològicament té efectes sensiblement diferents als d'aquestes dues
substàncies.
Els principals laboratoris que la fabriquen són europeus, però degut a que els materials i els coneixements per fabricar-los són molt elementals es pot produir en qualsevol lloc.
Hi ha pastilles de colors que
s'empassen oralment, el líquid transparent i els quadradets prims de gelatina
es posen als ulls, la pols blanca es pren diluint-la en aigua o alcohol,
càpsules, injeccions. També es distribueix impregnant la droga en paper secant,
on s'imprimeixen motius molt diversos i decoratius que permeten que passi
desapercebuda i es pren llepant aquest paper.
Junt amb els
antidepressius cíclics i tricíclics, els inhibidors del MAO (monoaminoxidasa),
també ajuden a tractar els trastorns depressius. Aquests fàrmacs requereixen
una dieta especial i a més a
més causen un augment de la tensió arterial. Cap
antidepressiu és ideal i, tots els fàrmacs actualment disponibles tenen com a
mínim una de les següents característiques indesitjables: Començament retardat
de l'acció terapèutica (al menys 28 dies), sedació, augment de pes, possible inducció a episodis
maniàtics o altres efectes col·laterals igualment problemàtics.Els
antidepressius són molt eficaços en el tractament de depressions molt
accentuades, però no afecten els estats d'ànim corresponents a la conducta
humana ni fan que les persones infelices es transformin en persones satisfetes. Les formes més habituals de trobar les
substàncies son: tauletes, càpsules i en pols. Poden tenir textures i colors
diferents, i la seva puresa en el mercat il·lícit sol ser baixa.
Amfetamina: Les amfetamines s'absorbeixen sense dificultats, tant per al tracte digestiu com per via parenteral, per això es pot administrar oralment (mètode més comú), injectada o també "esnifada".
El tabac és una planta del gènere Nicotiana tabacum que a partir de les seves fulles, preparades de diferents maneres, es fumen, s'aspiren, es beuen o es masteguen. El tabac també té altres usos, com és la producció de nicotina, destinada a la preparació de productes farmacèutics i per usos insecticides.La nicotina és responsable de la major part dels efectes del tabac sobre l'organisme i és el que provoca la dependència física. La vida mitja de la nicotina a la sang és de menys de dues hores i així que es va reduint la seva concentració apareixen els símptomes que desperten el desig d'un nou cigarret.
El tabac és una droga estimulant. La nicotina crea addició a l'inhalar el fum. La nicotina actua sobre el cervell de forma quasi immediata com una acció reconfortant. Si la pràctica és reiterada acaba per consolidar-se. A partir d'aquest moment es pot parlar de dependència de la nicotina. Si es treu bruscament l'entrada de nicotina a la sang es produeix la síndrome del tabac, que es manifesta com una intranquil·litat o excitació, augmenta la tos, l'ansietat i l'agressivitat, el mal humor, la falta d'atenció al conduir, l'augment de pes, etc.
Llegeix més...
Llegeix més...
- EXITANTS (ESTIMULANTS)
La cocaïna s'extreu d'una planta nomenada Eritroxillum Coca, arbust
originari de Perú i Bolívia. Hi ha constància que permet afirmar que ja existia
des del 3000 a.C. Era mastegada pels indígenes sud-americans per aprofitar els
efectes estimulants i alleugerir el cansament que provocava el treball. També
s'aprofitava per treure les ganes de menjar i per estar despert durant tot el
dia. Durant disset anys va ser un component més de la popular
Coca-Cola fins que es va veure el seu perill d'addició i es va eliminar de la
seva fórmula.
La cocaïna normalment es inhalada per via nasal i s'anomena "ratlla" i produeix una anestèsia i vasoconstricció de les mucoses i presenta una ràpida absorció. Pot ser consumida també per via intravenosa. Una altra forma de consum és el "crack". La cocaïna estimula el sistema nerviós central. Els seus efectes físics immediats són: contracció dels vasos sanguinis perifèrics, dilatació de les pupil·les, augment de la pressió sanguínia, del ritme cardíac i respiratori, augment en la temperatura del cos, congestió o drenatge del nas i en el cas de consumidors crònics poden tenir úlceres a la mucosa nasal.
En els seus efectes psicològics produeix eufòria, confusió de la realitat que provoca un hiper-estímul, reducció de la fatiga que accentua la sensació de "creure's omnipotents", accentuació perceptiva que es deriva en claredat mental., angoixa, irritabilitat, ansietat i hiposexualitat.
Sota el nom genèric de drogues de síntesi
s’agrupen totes aquelles substàncies psicoactives, obtingudes a través de
processos químics en laboratoris, de les quals no es coneix la seva existència
en el medi natural. Si també se les ha denominat drogues de disseny ha estat
per una incorrecta traducció de l’anglès (designer drugs).
L'èxtasi està
fabricat a partir d'un producte farmacèutic, conegut també pel seu acrònim
MDMA. Químicament és a mig camí entre les amfetamines i la mescalina, però
farmacològicament té efectes sensiblement diferents als d'aquestes dues
substàncies. Els principals laboratoris que la fabriquen són europeus, però degut a que els materials i els coneixements per fabricar-los són molt elementals es pot produir en qualsevol lloc.
Es consumeix per via oral, poden ser pastilles que tenen diferents mides i colors i infinitat de noms. El seu consum s'associa amb festes, com a substància desinhibidora, per no notar el cansament i allargar la nit. En consumir-la apareix tensió muscular, augment del ritme cardíac, boca pastosa i la mandíbula pot ballar una mica. Augmenta la temperatura del cos. S'ha observat en alguns consumidors més irritabilitat, ansietat, eufòria, millora l'autoestima i agressivitat, conflictes en la relació i descens en el rendiment escolar o laboral.
- AL·LUCINÒGENES (PERTORBADORES):
Són les sigles de l'àcid d-lisèrgic. És un producte sintètic que
s'extreu del clavíceps del sègol (Clavíceps purpúrea). Per produir-ne es
necessiten uns bons coneixements tècnics i és de fabricació clandestina.
Hi ha pastilles de colors que
s'empassen oralment, el líquid transparent i els quadradets prims de gelatina
es posen als ulls, la pols blanca es pren diluint-la en aigua o alcohol,
càpsules, injeccions. També es distribueix impregnant la droga en paper secant,
on s'imprimeixen motius molt diversos i decoratius que permeten que passi
desapercebuda i es pren llepant aquest paper.
Una dosi mitjana de LSD comença a
fer efecte al cap de mitja hora; la seva acció dura de 8 a 9 hores i sovint
acompanyada de 15 hores de insomni. Els efectes de la substància no es poden predir doncs, poden
ser molt gratificants i divertits o tenir unes sensacions molt desagradables.
Alguns del efectes produïts per
LSD són:
Un augment del
ritme cardíac, suors i fins i tot nàusees i vòmits. Els colors es perceben amb una enorme
intensitat; es deformen els contorns dels objectes; amb els ulls tancats es perceben
formes abstractes i lluminoses que giren vertiginosament, apareixen escenes
fantàstiques, cares de personatges religiosos, etc.
- MÈDIQUES:
Són uns tipus de
fàrmacs que serveixen per tractar els trastorns depressius.
Junt amb els
antidepressius cíclics i tricíclics, els inhibidors del MAO (monoaminoxidasa),
també ajuden a tractar els trastorns depressius. Aquests fàrmacs requereixen
una dieta especial i a més a
més causen un augment de la tensió arterial. Cap
antidepressiu és ideal i, tots els fàrmacs actualment disponibles tenen com a
mínim una de les següents característiques indesitjables: Començament retardat
de l'acció terapèutica (al menys 28 dies), sedació, augment de pes, possible inducció a episodis
maniàtics o altres efectes col·laterals igualment problemàtics.Els
antidepressius són molt eficaços en el tractament de depressions molt
accentuades, però no afecten els estats d'ànim corresponents a la conducta
humana ni fan que les persones infelices es transformin en persones satisfetes. Les formes més habituals de trobar les
substàncies son: tauletes, càpsules i en pols. Poden tenir textures i colors
diferents, i la seva puresa en el mercat il·lícit sol ser baixa. Amfetamina: Les amfetamines s'absorbeixen sense dificultats, tant per al tracte digestiu com per via parenteral, per això es pot administrar oralment (mètode més comú), injectada o també "esnifada".
Barbitúrics : La seva utilitat clínica es va
generalitzar i el seu abús no va tardar en convertir-se en un problema
soci-sanitari en molts països occidentals. En l'actualitat, la seva utilització
ha disminuït de forma considerable, sent les benzodiacepines les que s'escollen
com la millor alternativa.
- ESPORT:
El dopatge, és l'administració a una persona sana de substàncies estranyes a l'organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d'aquestes persones.
El doping a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes està en contra d'un dels principis fonamentals de l'esport que és el de la competència justa i equitativa.
Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d'una competició, se li pren una mostra d'orina just al moment d'acabar aquesta i es precinta en presencia de l'esportista i d'un acompanyant autoritzat. Part de l'orina s'analitza en un laboratori a curt termini i l'altra es conserva per si el resultat és positiu i es demana una segona anàlisi (contraanàlisi).
